A pesar de l'equilibri i l'harmonia que persegueixo en cada obra, Plastic Poetry és un projecte artístic que sorgeix de la ràbia i la indignació. De la impotència. I ho abordo com faig amb tot allò que en la vida quotidiana m'aclapara i em desborda: simplificant i posant ordre. Perquè així em sembla més accessible, més senzill. Només després soc capaç de veure més enllà del problema. I en aquest cas, això també em va permetre veure més enllà del residu i d'un material fred, impersonal i ofensiu com és el plàstic, per descobrir una versió orgànica, càlida i vulnerable del mateix. Quelcom que només la mateixa natura podria haver-li impregnat.

El resultat són obres úniques i irrepetibles que el mar, el sol, la sal, les marees, les roques i les tempestes han esculpit. Plàstics que han acabat al mar, han creuat oceans, i tornen a terra transformats. I que jo recullo per intentar mostrar la magnitud del problema a través d'un plantejament ordenat, senzill i proper. Una peça artística, poètica, carregada de significat, que desprèn pau i harmonia, que et permet apreciar la bellesa infinita que hi ha en totes les coses. Fins i tot en aquelles que no volem veure o no ens atrevim a mirar.